Nòstra vision
La vila que volèm
Nissa… l’imatge mes en evidéncia dins lo bolletin municipau ò dins lu mèdias, es la carta postala. Es lo Camin dei Anglés e quauqui realizacions, de còups que i a de qualitat, coma la Colada Verda que rescòntra un vertadier succès popular. Es la partida de la vila que benefícia de toti li atencions dau promier cònsol de Nissa.
Pi, i a la vila esconduda, mesa au lum solament a l’ocasion de fachs divèrs tragics. Es la vila que conoissèm toti e toi perque i vivèm. Es la vila que patisse un taus de pauretat de mai dau 20%, una crisi immobiliària dramatica, la pollucion e lu rets rotiers clafits, una vila que lu servicis publics desèrtan.
La nòstra ambicion es de portar tota la vila au mesme nivèu de qualitat de vida au quotidian, au mesme nivèu de beutat. La nòstra ambicion es de metre la democracia au còr de toi lu procès de decision a Nissa e a la metropòli. La nòstra ambicion es que l’idèa dei bens comuns sigue prioritària sus l’idèa de l’afairisme. La nòstra ambicion es un projècte de vila, fòrça diferent d’aqueu defendut per la drecha e l’extrèma drecha. Una ambicion que si desplega de tres biais:
- Lo metòde que prepauam de metre en òbra.
- Lu mejans per i arribar.
- La ville que nous voulons, c’est la ville dans laquelle nous souhaiterions pouvoir vivre.
Una vila solidària
Quora parlam dei nissardas e dei nissarts, entendèm l’ensems de la populacion que viu, trabalha e estúdia a Nissa, quala que sigue la sieu nacionalitat, la sieu origina. Aquesta comunautat de destin que volèm dubèrta au mond, opauada a tota barradura identitària, si revira per l’installacion d’una ciutadanetat de residéncia permetent a caduna e cadun de participar a la vida de la ciutat.
Volèm una vila que lucha còntra lu guetòs, pas unicament còntra lu guetòs de pauretat mas tanben lu guetòs de rics e lu guetòs toristics, a l’imatge de cen que son venguts lo nòstre Carneval e lu quartiers de la Vila Vielha e dau pòrt, per exemple.
Una vila que permete a toti e a toi de si lotjar dignament sensa i deure consagrar de còups lo 50% dau budget dau fogau. Aquò comença per l’enquadrament dei fits lo mai lèu possible. Menarem una politica ambicioa per respòndre ai besonhs de lotjaments publics, e repilhar la man sus l’especulacion immobiliària.
Una vila que privilègia lu transpòrts en comun e lu mòdes de desplaçaments actius e doç (bicicleta, marcha a pen) per ofrir una vertadiera alternativa au “tot veitura”. Per aquò faire, i a un plan per arribar a la gratuitat dei transpòrts d’aquí setembre dau 2028. Una gratuitat que s’acompanharà d’una securizacion dei caminaments pedoniers e d’un plan bicicleta ambiciós.
Una vila que dona a toti e a toi la mesma qualitat d’accès ai bens comuns, ai servicis publics.
Una vila dont li personas jovi, retiradi, estudianti, pichoni, activi ò non, fremas, personas anciani, dependenti ò non, personas en situacion d’andicap, exiliadi, pòdon viure dignament, estudiar dins li melhori condicions, trabalhar, practicar d’espòrts, si cultivar, si suenhar…
Una vila que dona ai fremas tota la sieu plaça dins la vila, e que n’acaba embai violéncias e ai discriminacions.
Una vila que fague de l’accessibilitat per li personas en situacion d’andicap una prioritat.
Partèm de fòrça luenh, Nissa encuei es tròup sovent una vila qu’exclue, que discrimina. La vila que volèm pilha suenh de caduna e cadun, la bastirem embai abitantas e abitants.
Una vila desirabla
Nissa es una dei vilas mai polluadi de França. De tota evidéncia, li mesuras engatjadi per l’actuala municipalitat permetràn pas d’agantar lu objectius de reduccion dei gas d’efiechs de sarra en lo 2030 e la neutralitat carbon en lo 2050. Deurem engatjar una bifurcacion ecologica e rompre emb li chausidas que favorizan lo sobretorisme.
Una vila desirabla emb un autre rapòrt emb la natura, lo vivent, lu sòls. La question de l’agricultura en vila e ai alentorns serà cruciala. Estimularem la creacion dei jardins partejats, dei mas per fornir li escòlas e li collectivitats, de luecs per tornar establir lu ligams emb aquesta cultura essenciala, e sensibilizar lu mai joves. La vila promourà una alimentacion sana e locala per toti e toi, e sostendrà li experimentacions, coma la seguretat sociala de l’alimentacion.
Una vila apaisada
Una granda vila coma Nissa es confrontada ai incivilitats, a la delinquéncia, ai tràfegues… mas tanben ai riscs naturaus. Aqueli questions complèxi van ben au delà de la sola competéncia municipala, mas la vila manca pas de mejans d’accion.
La tranquillitat publica es una question que despassa la situacion nissarda. Totalament instrumentalizada, e mai fins au questionament dei libertats, representa un cost desmesurat per la vila, per un resultat fòrça en dessota dei asperanças dei abitantas e dei abitants. N’acabar emb la paur, mas trabalhar per tornar trobar una vila apaisada, per restaurar una convivéncia, una fraternitat e una confiança emb lu mejans per la prevencion e l’educacion, tala es la nòstra ambicion. Aquò passa per un grand plan de prevencion reünissent toi lu actors pertocats; mas finda per una redefinicion dau ròtle de la polícia municipala a Nissa, en complementaritat emb la polícia nacionala: perimètre d’accion, natura dei intervencions, acompanhament pendent tota la carriera, incluent un sosten psicologic, una formacion iniciala e continua…
Nissa es concernida per lu riscs naturaus (sismics, e lu aigats…). Es ja, e serà, particularament impactada per li consequéncias dau desreglament climatic. Deurem a l’encòup anticipar sus aqueli consequéncias mas finda corregir li errors dau passat coma, per exemple, li autorizacions de construrre en zònas inondabli. Denonciam un refús de pilhar en còmpte l’amplor dei transformacions da engatjar. Una actitud totalament irresponsabla, a l’imatge dau sosten a l’extension d’un aeropòrt situat en zòna inondabla, e dau licèu de l’Èst, bastit dins lo jaç màger de Palhon.Fàcia a la realitat dei riscs naturaus e tecnologics, i a urgéncia de renforçar la sensibilizacion de toi lu publics e de favorizar l’emergéncia d’una vertadiera cultura comuna dau risc.
Una vila conviviala
D’un temps, lu urbanistas avian la concepcion d’una vila dividida en espacis diferenciats e especializats. Aquela concepcion, la retrobam a Nissa embai quartiers durmitòris (quartiers Èst, Ariana…), dei activitats economiqui concentradi (la zòna industriala de Carròs), lu equipaments esportius concentrats dins la Planura de Var… Encuei, la nòstra reflexion pòrta sus una vila que mèsla li foncions. “La vila dau quart d’ora” prepaua toi lu centres d’interès a un quart d’ora de marcha a pen dau sieu domicili. “La vila dau quart d’ora” rapròcha l’ensems dei servicis publics, lu luecs d’emplec e bastisse la riquessa e la mixitat sociala de la vila.
Una vila qu’ofrisse d’agradaments dins toi lu sectors, dins toi lu quartiers. Aquò si deu tradurre per la realizacion d’equipaments de proximitat, d’equipaments esportius, educatius, culturaus e de santat.
Una vila solidària, desirabla, apaisada e conviviala, es la vila que volèm per toti e toi.
Lo metòde
Una idèa resumisse lo nòstre metòde: la democracia activa absoluda.
Encuei a Nissa e dins la metropòli, patissèm lo fach dau prince.
Un prince que si cretz infalhible e dont li chausidas relèvan tròup sovent d’una totala opacitat.
Un prince que si cretz tot permés en rason de la poténcia financiera e logistica de la metropòli e de la vila de Nissa.
Un prince que privilègia un foncionament fòrça centralizat, ierarquizat, totalament caporalizat, favorizant lu “disfoncionaments”, lu conflictes d’interès e l’inercia.
Volèm rompre emb la manmesa d’un clan, rompre emb l’opacitat dei reünions a pòrtas barradi e dei decisions sensa debats coma aqueli que pilha lo burèu metropolitan. Volèm rompre emb lo cumul permanent dei foncions metropòli/Nissa en partejant lu doi cabinets e lu doi executius.
Li a urgéncia de retrobar una vertadiera etica e de restablir un foncionament dins lo quau lu agents pòscan agir e jugar lo sieu ròtle, tot lo sieu ròtle.
Se lo quadre institucionau es constrench e li margas d’accion estrechi, utilizarem toti aqueli margas per installar una vertadiera democracia activa.
Perque parlam pas d’aquesta democracia participativa de faciada que d’autres si targan! Mas d’una democracia activa que dona realament de poder ai nissardi e ai nissarts.
Per implicar lo mai grand nombre a la vida de la ciutat, nos fan mestier d’”aisinas”, clarament definidi, assortidi de mejans e adaptabli en foncion dei experiéncias.
Encuei, n’i a ja qu’existon perque la lei constrenhe li comunas de ne’n crear: conseus de quartiers e conseus de territòris. Fins aüra, aqueli instàncias son solament consultativi (dins lo melhor dei cas!). Li reformarem en profondor per fin d’i donar un vertadier poder ciutadan: poder d’elaboracion de projècte, de decision e de sasina dau conseu municipau…
A costa d’aqueli novèli assembladas ciutadani de quartier e de territòri, metrem en plaça de convencions ciutadani annuali que debatràn de subjèctes complèx per trobar de ponchs de vista comuns, de Sesilhas de la vila per permetre un bilanç critic de toti li andanas participativi, de comitats d’usatgiers, au manco, per lu servicis gerits en regia.
Aquelu organs de participacion activa auràn de sens solament se rebaton la diversitat de la nòstra ciutat. Per fin de se n’avesinar, privilegiarem lo metòde dau tiratge au sòrt per compauar aqueli assembladas.
Autre ponch clau dau nòstre programa: lo budget participatiu. Encara una expression a la mòda! Nautres, parlam pas de quaucu euros esposcats per “faire bus de…”. Parlam d’un vertadier budget participatiu que dona ai ciutadan.a.s un ròtle actiu dins la gestion dei fons publics, tot en respondent mielhs ai besonhs reaus dau territòri.
Donar la paraula ai nissardas e nissarts, significa tanben d’installar de Referendums d’Iniciativa Ciutadana. I si engatjam.
E ja qu’aurem da besonh de luecs per escambiar, debatre, s’assegurarem que i augue a proximitat de cadun.a de maions de quartier dont es agradiu de si retrobar per li activitats esportivi, culturali, per trobar de servicis, mas finda per faire societat.
Lu mejans
Conóisser l’existent
Una evidéncia denant de tot: saupre precisament dont ne’n siam de la situacion financiària. Aquò demanda un audit consolidat a l’encòup sus la metropòli, sus la vila de Nissa, mas finda sus li estructuras annèxi, CCAS, Regia Linha d’Azur, Regia de l’aiga, Costiera d’Azur abitat…
Caçar li despensas inutili
Si refugiarem pas darrier l’argument dau deute per trobar pretèxt de non ren faire. I a lo deute e lo deute. Aqueu que permete de finançar a tèrme lòng d’investiments estructurants, e aqueu a tèrme cort que finança una politica cridaira que privilègia li aparéncias. Assumissèm lo promier e excluèm lo segond, guidats per un principi: lo desvolopament dei servicis publics.
Lo nòstre objectiu serà de tornar desplegar lu mejans existents d’un biais mai util. Ansin, tornar desplegar l’1% dei budgets de foncionament de la vila e de la Metropòli, aquò representa 15 milions d’euros.
Trobar de ressorsas complementàrii
Es possible de trobar de ressorsas complementàrii, en repartissent equitablament l’esfòrç fiscau e especialament en sollicitant la basa economica de la fiscalitat locala. Per aquò faire, perseguirem la batalha engatjada a respècte dau taxo mobilitat que desiram accionar, lo taxo de sojorn que vèrsan lu toristas, qu’es encuei d’una soma ridicula per lu sojorns en 4 e 5 estelas.
Privilegiar un autre tipe de desvolopament
Encuei, la prioritat dau clan Estrosi, es lo torisme d’afaires e aqueu de l’ipèrluxo, implicant l’extension de l’aeropòrt, la transformacion dau pòrt de Nissa en annèx dau pòrt de Mónegue, un centre istoric que si vueja de la sieu populacion au profiech dei locacions toristiqui, una pression de contunh a l’auça dei prètz de l’immobilier e dei fits… Sensa tremolar aquesta basa economica decisiva, s’engatjam a elaborar lu camins d’una alternativa an aquesta logica dau “tot torisme”. Nissa a d’atots e la sieu populacion a un molon de competéncias. Si volèm apontelar sus aquelu atots e aqueli competéncias per privilegiar l’emplec de la qualitat, utila sus lo plan sociau e ecologic, e la diversificacion de l’activitat economica a l’escala de Nissa e de la metropòli.
La nòstra ambicion per la nòstra vila, la vila que volèm, lo metòde que prepauam de metre en òbra e lu mejans per i arribar son en rompedura emb l’afairisme dau duo Estrosi-Ciotti.
La nòstra ambicion, es d’engatjar una rompedura emb li logicas prefondament inegalitàrii que predominan dins la chausida dei equipas municipali despí de decènnis.
Volèm bastir embai nissardas e nissarts una vila solidària, desirabla, apaisada e conviviala.
Volèm rombre emb li practicas claniqui, retrobar una vertadiera etica e installar una vertadiera democracia activa.
Farem tot per que lu nissarts e li nissardas sigan pus despossedidi de la sieu vila.
